Invertir en la dislèxia

Crec que és molt important detectar la dislèxia en els fillets de primària com més aviat millor. Com diu el text, en Finlàndia el primer dia de curs de primer de primària es passa un test per tractar de detectar els problemes de dislèxia. Ja que com més aviat es descobreixi quants fillets tenen dislèxia, millor podrem adaptar les metodologies i el ritme de la classe perquè tots tinguin el mateix dret a desenvolupar-se i a aprendre.

L’Associació Catalana de Dislèxia la defineix com un “trastorn del llenguatge que afecta el conjunt del desenvolupament de la comprensió i la producció del llenguatge que està significativament per sota del nivell corresponent per capacitat i edat cronològica”. Segons el PRODISCAT, protocol de detecció i actuació en la dislèxia en l’àmbit educatiu amb data de publicació del 2011, “la dislèxia és un trastorn d’aprenentatge que afecta principalment les habilitats implicades en la lectura fluent de les paraules i en la seva escriptura, en absència d’alteracions neurològiques i/o sensorials que ho justifiquin i havent rebut prèviament oportunitats escolars per al seu aprenentatge”.

Com veiem, la dislèxia sempre es defineix com un “trastorn”. Per a mi la dislèxia és simplement no ser igual a la resta. Els dislèxics poden aprendre al mateix nivell que qualsevol altra persona si se li motiva i s’adapta el procés d’ensenyament-aprenentatge a les seves necessitats. Els dislèxics són normalment persones talentoses i creatives, que aprenen millor fent les coses amb les mans, amb demostracions, experiments i suports visuals.

“Cadascú té diferents intel•ligències, fortaleses i debilitats, que contraresta amb altres qualitats que desenvolupa. L’ésser humà és així, i amb la dislèxia igual.” Aquesta és la frase que més m’ha agradat del text, ja que reflecteix la meva forma de pensar, cal motivar als alumnes en la seva individualitat i potenciar les seves característiques pròpies i les seves virtuts.